Fer | Reportatge

Tots tenim una història per a explicar

Esther Borrego i Linares >> «Tots tenim una història per a explicar», ens deia l’altre dia un periodista prou reconegut a un grup de persones que xerràvem amb ell informalment, tot compartint una tarda que va resultar una experiència molt enriquidora per a tots.

Aquesta afirmació: «Tots tenim una història per a explicar» em va fer pensar, primer, que no era cert, que no tots tenim una història que tingui interès per a ningú més que per a nosaltres mateixos, perquè moltes persones considerem que la nostra vida no té interès per a ningú més que per a nosaltres que la vivim i en gaudim.

Però dies després de pensar-hi, m’he adonat que sí, que tots tenim alguna cosa a explicar, a tots ens acaben passant moltes coses cada dia, i moltes d’elles poden ser d’interès per a algú, sigui perquè porten una lliçó implícita, o perquè tots podem aprendre del que ens explica l’altre o, si més no, perquè ens entretenen.

Workgroup meeting in a natural work environment.

Però potser el punt d’interès està a intentar posar-nos al lloc del qui l’explica, o sigui, de qui l’ha viscuda i, per tant, intentar entendre com s’ha sentit i què li ha aportat aquella història i, si volem anar una mica més enllà, com ho hauria viscut jo si m’hagués passat a mi, què em fa sentir quan me l’explica…

No sé si quan l’Albert ens ho deia, pensava en això, però a mi m’ha remogut. Quantes vegades escoltem el que una altra persona ens explica sense parar-nos a pensar el que ens diu, com ens ho diu, el que sent quan ho explica i quan ho va viure?

I no parlem ja de si pensem en algun moment en com ens afecta el que ens està explicant.

Quantes vegades escoltem el que una altra persona ens explica sense parar-nos a pensar el que ens diu, com ens ho diu, el que sent quan ho explica i quan ho va viure?

Potser hem de parar més atenció a les converses que tenim, dedicar temps a escoltar amb tots els sentits, a posar l’atenció en allò que l’altre ens està donant perquè forma part de la seva història, i per tant, és «terra sagrada» i ho comparteix amb nosaltres. Ens permet entrar dins seu i conèixer una part seva, ens fa un regal i com a tal l’hem de rebre.

Arran d’aquesta experiència m’he fet dues propostes: tenir històries per a explicar perquè tots ens enriquim amb les que expliquem i escoltem. I l’altra: parar tota l’atenció quan una altra persona m’explica la seva, perquè crec que són moments que cal viure en plenitud i cal agrair.

Esther Borrego i Linares és treballadora social.

Àmbit Maria Corral

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to Top ↑