Fer | Reportatge

Palma d’Or a les contradiccions del compromís de “The Squire” de Ruben Östlund

Joan Millaret Valls>> El jurat internacional del 70è Festival de Cinema de Cannes, presidit per Pedro Almodóvar -acompanyat, entre altres, per l’actor Will Smith, l’actriu Jessica Chastain o la realitzadora Maren Ade-,  ha concedit la preuada Palma d’Or a “The Squire” del suec Ruben Östlund, director d’una altre cinta coronada també a Cannes, “Fuerza mayor” (2014).

Es tracta d’una decisió valenta del jurat que ha volgut premiar un  dels films més arriscats temàticament i visualment, un perfecte exponent de cinema reflexiu, qüestionador, provocador, que interpel·la a l’espectador des de l’ambigüitat i no des de la demagògia. Es tracta d’un film satíric i corrosiu sobre el compromís i la consciència com a marca o eslògan que entra en franca contradicció amb l’actitud del protagonista principal, director d’un museu d’art modern.

Palmarès

El Gran Premi del Jurat ha estat per un film d’ampli consens, “120 battements par minute” de Robin Campillo, guanyadora també del Premi de la Crítica Internacional (FIPRESCI). El francès Campillo, que s’estrenava en la Secció Oficial a Cannes, ha dirigit un emotiu i vívid film de reconstrucció històrica sobre l’activisme gai francès als noranta, concretament centrat en el moviment Act Up.

El Premi del Jurat ha estat pel rus Andrey Zvyagintsev amb “Loveless”, un film amarg i desencisat, angoixant fins i tot, sobre la desaparició d’un nen d’uns pares divorciats, víctima propiciatòria de l’egoisme dels grans. Després de la demolidora i pessimista cinta sobre la corrupció exhibida també a Cannes, “Leviatan” (2014), Zvyagintsev veu revalorada la seva dimensió autoral amb aquesta nova pel·lícula desencisada i d’abast sísmic, “Loveless”.

El Premi a la Millor Direcció ha estat perla realitzadora nord-americana Sofia Coppola pel seu estilitzat i vaporós remake de “El seductor” de Donald Siegel a “The Beguiled”, en què retrata un món femení clos, un pensionat femení, en el Sud durant la Guerra Civil Americana, que es veu sacsejat per l’arribada d’un soldat ferit del Nord, una intrusió d’un home que provoca el desvetllament dels desitjos femenins amagats.

El Premi al Millor Guió ha anat a l’excepcional i excel·lent film del grec Yorgos Lanthimos, “The Squire”, guionitzat pel mateix cineasta i Efthimis Filippou, guardó compartit exaequo amb una altre film magistral com “You Were Never Really Here” de la cineasta Lynn Ramsay, autora també del guió. El Premi a la Millor Interpretació Femenina ha estat per a l’actriu nord-americana Diane Kruger en el film alemany “In the Fade” de Fatih Akin, verdaderament l’aspecte més destacat d’un melodramàtic film força qüestionable, que broda un autèntic paper de dona tràgica fet pel seu lluïment, i que pispat el guardó a altres rivals femenines amb papers d’altura com la jove francesa Marine Vacth a “L’amant double” del francès François Ozon.

D’altra banda, el Premi a la Millor Interpretació Masculina ha recaigut en Joaquin Phoenix pel film “You Were Never Really Here” de la cineasta Lynn Ramsay, un film que suma un segon reconeixement. En la darrera pel·lícula a competició en la Secció Oficial, Phoenix fa un paper d’assassí a sou absolutament trastornat, assetjat per una infància desgraciada, i que cuida a la seva mare gran, i que ha superat a altres seriosos contrincants com Louis Garrel interpretant al cineasta Godard en “Le Redoutable” del francès Michel Hazanavicius.

I en una edició de grans celebracions, el Premi Especial del Jurat 70è Aniversari ha reconegut la contribució cinematogràfica de Nicole Kidman, present en dos films a competició, ambdós premiats, “The Beguiled” i “The Killing of a Sacred Deer“, però que ha desfilat fins a tres vegades per la catifa vermella del certamen francès, ja que també va participar en el film fora de competició del britànic John Cameron Mitchell, “How to talk to Girlsat Partys”.

Tot i un palmarès ben repartit, ha estat impossible fer justícia a tothom, i han marxat sense premi de Cannes cineastes i films que han deixat també una forta petjada en la Secció Oficial, com François Ozon amb la seva torbadora i malaltissa “L’amant double”, el sud-coreà Hong Sang Soo amb la seva deliciosa filigrana mínima sobre la ronda del amor “The Day After”, Todd Haynes amb la sumptuositat i elegància d’un film amb alè de conte, “Wonderstruck” o Noah Baumbach amb la inspirada i melancòlica pel·lícula, “The Meyerowitz Stories (New and Selection)”.

Altres premis

Premi Caméra d’Or a la millor direcció debutant de les quatre competicions simultànies del certamen – Secció Oficial, tot i que sense primeres obres enguany; “Una certa mirada”; Quinzena dels Realitzadors i Setmana de la Crítica –  ha estat per a l’esplèndid film de la secció paral·lela “Una certa mirada” de la directora francesa Léonor Serreille, responsable del guió també,“Jeunne femme”,amb una interpretació antològica de la seva protagonista principal, Laetitia Dosch.

I en aquesta secció cal esmentar el Premi a la Millor Pel·lícula per “A Man of Integrity” de l’iranià Mohammad Rausolof atorgat per un jurat presidit per l’actriu nord-americana Uma Thurman. Un jurat que ha reconegut la feina del cineasta mexicà Michel Franco a “Las hijas de Abril” amb el Premi del Jurat,que compta amb una presència determinant de l’actriu espanyola Emma Suárez, fent de la mare protagonista d’una història gens convencional. Malgrat la bona interpretació d’Emma Suárez, una altre dona que fa de mare ha estat guardonada com a millor interpretació femenina, ens referim a l’actriu Jasmina Trinca del film italià “Fortunata” de Sergio Castellitto.

En “Una certa mirada” s’ha atorgat també una important distinció al film inaugural de la secció, “Barbara” de l’actor i cineasta Mathieu Amalric, un perfecte vehicle cinematogràfic per a la cantant i actriu Jeanne Balibar, que ha obtingut el Premi de la Poesia en el Cinema. Mentre que el premi a la Millor Direcció ha estat per Taylor Sheridan i el seu film “Wind River”, un potent debut del reputat guionista de films que han competit precisament a Cannes com els thrillers “Sicario” (2015, Dennis Villeneuve) o “Hell o High Water” (2016, David McKenzie).

Per acabar no podem obviar el guardó obtingut per l’única presència catalana en les competicions del certamen francès, el curt documental “Els desheretats” de Laura Ferrés, treball produït per Inicia Films, i que concursava en la Setmana de la Crítica de Cannes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to Top ↑