Viure | Tribuna

‘La lliçó secreta’, de Francesc Miralles

Una faula espiritual i reflexiva sobre els temps actuals

Sílvia Tarragó>>Una de les lectures més refrescants de les que he pogut gaudir aquest ardorós estiu ha estat aquest relat, signat pel versàtil i generós escriptor Francesc Miralles.

La lliçó secreta condensa la vocació de sherpa literari de l’autor i la seva experiència en el camp de la psicologia i l’espiritualitat.

Ja fa més de dos anys que havia llegit una altra novel·leta al·legòrica seva,Barcelona Blues, i vaig quedar captivada tant per l’estil suggerent de la narració com per la idiosincràsia del protagonista. Aquí podeu llegir-ne la ressenya: Barcelona Blues.

La lliçó secreta posseeix la mateixa essència inspiradora, però està escrita des d’una perspectiva molt més personal. Com si l’autor volgués deixar-nos un testimoni anímic que ens servís de mapa espiritual. Un llegat que condensa la seva vocació de sherpa literari i la seva experiència en el camp de la psicologia i l’espiritualitat.

Francesc Miralles. Foto: Sofía GM.

Francesc Miralles. Foto: Sofía GM.

Hi ha molts referents en aquesta obra intensament breu que són els del propi Miralles: els viatges, les cites, la música i, sobretot, aquells mestres que sorgeixen de tant en tant en el nostre camí i que hem de saber reconèixer. Per això crec que aquesta és una faula merament humana, que parla sobre el tresor que amaga cada individu i sobre les riqueses que massa sovint no sabem trobar dins nostre. Una idea que ja es percep en la cita que dóna inici a la lectura, “Som més parents de les orquídies que dels simis” (Peter Sloterdijk), i que s’evidencia al final del llibre, “Cadascuna d’aquestes persones tracta d’escriure, de la millor manera que sap, el seu argument de vida. Totes són belles, fràgils i rares com les orquídies”.

La lliçó secreta ens ensenya que sempre hi ha una faceta creadora, sanadora o inspiradora en cadascú.

La lliçó secreta té la virtut de reconciliar-nos no només amb nosaltres mateixos sinó, també, amb el gènere humà. Ens ensenya que sempre hi ha una faceta creadora, sanadora o inspiradora en cadascú. Un potencial personal i únic que, tanmateix, no deixa de ser universal.

El llibre acaba d’arribar a les llibreries aquest setembre i ha estat editat en català i castellà per Comanegra en la seva preciosa col·lecció ‘Emocions’.

Trobareu més informació en aquest enllaç: La lliçò secreta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to Top ↑