Cares conegudes | Saber
Entrevista a Francesc Rosés, periodista esportiu especialitzat en Fórmula 1
“Els pilots propers, competitius i guanyadors han fet augmentar molt la popularitat de la F1”
Albert Calls>>El llibre Així és la Fórmula 1, de Francesc Rosés, publicat per Cossetània Edicions, ha arribat aquest Sant Jordi a les llibreries com a novetat editorial per mostrar-nos ‘Com són i com eren els pilots de la categoria reina’ d’aquest apassionant esport.
La F1 és avui en dia el segon esport pel que fa a audiències de televisió.
Com neix en vostè l’afició a la Fórmula 1?
La meva afició va arribar mitjançant uns amics que la seguien. Em van deixar uns anuaris francesos amb fotos excepcionals, i vaig quedar impressionat.
I com arriba a dedicar-se al periodisme en aquest àmbit?
Jo vivia a Girona. Vaig venir a Barcelona per dedicar-me als cotxes i vaig començar la carrera d’enginyer industrial. A la vegada vaig entrar en comunicació amb alguns diaris per acreditar-me a les curses i fer la crònica corresponent. Vaig començar als diaris Mundo Deportivo i Tele Express, i també a les revistes Fórmula i Club.
És el periodista espanyol que ha transmès més curses de F1 per televisió, i el periodista català que ha assistit a més grans premis de l’especialitat, per sobre dels 400. Considera que han canviat molt les retransmissions des de les primeres que va fer fins als temps actuals?
En les primeres curses érem dues persones i no sempre anàvem als circuits. Tampoc hi havia pilots catalans, i tampoc Fernando Alonso. Quan van aparèixer De la Rosa i Gené ens vam començar a mobilitzar, per tenir més presència en les curses. Ara l’equip de periodistes és de quatre persones i un especialista tècnic.
Què hi podrà trobar el lector al seu llibre de F1?
El lector hi trobarà explicacions de com és la F1, com són els equips i els pilots, i com funcionen les curses; però amb un repàs de com eren abans, perquè els canvis han estat espectaculars.
Ha conegut personalment pilots de totes les èpoques, des de Jackie Stewart fins a Fernando Alonso, passant per Ayrton Senna, Niki Lauda, Gilles Vileneuve i Michael Schumacher. Quin destacaria com el més gran de tots els temps, segons el seu punt de vista?
No se’n pot destacar cap, perquè com explico en el llibre no es poden comparar pilots d’èpoques diferents, però tots aquests que ha esmentat són o han estat boníssims. Pel seu estil, a mi em va impactar molt Gilles Villeneuve.
Alguna anècdota rellevant que recordi especialment de les curses o dels pilots?
N’hi ha moltes que penso descriure en un llibre pròxim, i fins i tot alguna que em va passar amb Fernando Alonso, com aquella en què em prenia el pèl sense que jo ho veiés, quan estava fent un plató a TV3; o una vegada que li vaig fer una ‘trampa’ i va caure a la cabina de transmissió durant una cursa en la que no prenia part.
Sembla que la F1 viu un moment d’or actualment. S’ha sabut connectar amb el gran públic?
La presència de pilots propers competitius i guanyadors ha fet que augmentés espectacularment la seva popularitat. Avui en dia és el segon esport pel que fa a audiències de televisió.
En F1 també deu ser molt important el que no veiem per la tele? Què en destacaria del que hi ha darrera de cada pilot?
En la F1 tot es important. És un esport mecànic i un pilot bo amb un cotxe dolent no pot guanyar. En la major part dels esports gairebé sempre guanya el millor. En la F1 és una feina de conjunt, d’equip.
Trobo a faltar més pilots catalans. Alonso, Sainz i Merhi són molt bons, però també n’hi ha aquí: Dani Juncadella, Albert Costa.
Cap on creu que hauria d’anar la F1 de cara al futur?
A mi m’agradaria que la tècnica fos important, però que els cotxes estiguessin més igualats. També m’agradaria que es millorés una mica més la seguretat, tot i que ara és excepcional comparada amb la de fa 30 anys.
Pel que fa a la F1 espanyola, què en destacaria especialment?
Bé. Trobo a faltar més pilots catalans. Alonso, Sainz i Merhi són molt bons, però també n’hi ha aquí: Dani Juncadella, Albert Costa. Espero que triomfi un de molt jove que podria ser el nou Alonso, Àlex Palou. Ara corre la GP3.
Entrevista publicada a LA CLAU.
Entrevista: Albert Calls.
Fotos: Cedides.
Entrades similars
Sucre amarg →
Entrevista a Carla Zaplana, autora de ‘Sucs verds’ →
Entrevista a Josep Morell, director del documental ‘Vestida de negre’ →
