Cares conegudes | Fer

Carme Pla “La dona és un motor molt important de creació i això s’hauria de cuidar i alimentar”

Albert Calls>>Carme Pla (Terrassa, 1966) és una actriu catalana llicenciada per l’Institut del Teatre de Barcelona el 1990. Membre i fundadora de la companyia de teatre T de Teatre i protagonista de la sitcom catalana Jet Lag. També ha treballat en diversos muntatges teatrals, en llargmetratges i en series de televisió com a actriu principal i actriu convidada. Ha sigut codirectora a obres de la companyia T de Teatre, directora (i intèrpret) i professora d’interpretació a l’Escola de teatre El Timbal. Precisament, amb T de Teatre ha protagonitzat obres de molt èxit com ara Petits contes misògins, Homes!, Criatures o Això no és vida!, entre d’altres. Parlem amb ella, amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, aquest proper 8 de març, sobre igualtat i teatre.

Com decideix crear i tirar endavant T de Teatre?

T de Teatre es forma a partir de l’èxit de Petits Contes Misògins, obra que vam crear al sortir de l’Institut del Teatre de Barcelona, quan érem molt joves i desconegudes. I, d’aleshores fins avui.

Una companyia promoguda i integrada inicialment per dones comporta un valor afegit en una societat en la qual encara manca molt per la igualtat de gènere. En la seva trajectòria com a actriu, ha notat major dificultat per ser dona?

He notat que hi ha més actrius que actors a l’atur. Per sort jo he viscut una situació privilegiada perquè nosaltres ens generem la pròpia feina, però, en general, hi ha més papers masculins que femenins. I, de papers femenins, molts més per a dones joves que per grans.

És important ser conscients fins a quin punt encara estem immersos en comportaments masclistes.

Precisament, a Can Malet, al Masnou, impulsa el taller ‘Fem teatre per la igualtat’, pensat per a joves de 14 a 17 anys. Què hi planteja amb aquesta proposta?

Crec que és important ser conscients de, fins a quin punt encara, estem immersos en comportaments masclistes (tant homes com dones). És normal, portem molts anys amb aquest patró i costa molts anys canviar-lo. El primer pas és ser-ne conscient.

Com s’hauria de fomentar la igualtat en la vida diària, des de l’ensenyament, a casa..?

Des de l’ensenyament, a casa, a la feina, al carrer i també fent-nos auto examen totes les persones. Com he comentat abans, és un patró que portem impregnat.

Arribarà un moment què El Dia de la Dona no serà necessari? És molt llunyà encara?

Crec que cada vegada hi som més a prop, però encara és lluny. Hem de tenir en compte que hi ha societats que encara van més endarrerides en aquest sentit, i podrem dir que hem aconseguit l’objectiu quan hi arribem totes les societats, sinó, no val.

La societat en la que vivim dóna prou suport a les dones emprenedores? Què més caldria fer?

Suposo que en dóna, però en podria donar més. La dona és un motor molt important de creació i això s’hauria de cuidar i alimentar.

La violència de gènere continua sent un problema greu en el dia a dia. On cal incidir per trobar la solució?

En l’educació, des de petits. Per reconduir al que té una conducta violenta cap a l’altre sexe i per detectar aquest tipus de conductes i no ser-ne víctima sense adonar-se’n fins que ja és massa tard.

La televisió et dóna una popularitat en un sol dia que el teatre no et podrà donar en anys. Però l’espectador que va al teatre és molt bon espectador. L’ideal és que la televisió generi espectadors de teatre (cosa que passa).

Tornant a la seva trajectòria als escenaris, del teatre passa a la televisió. És molt diferent el públic que va al teatre del de la petita pantalla?

La diferència més gran és en la repercussió d’un mitjà o l’altre. La televisió et dóna una popularitat en un sol dia que el teatre no et podrà donar en anys. Però l’espectador que va al teatre és molt bon espectador. L’ideal és que la televisió generi espectadors de teatre (cosa que passa).

El teatre en català també ha rebut els impactes de la crisi amb força. Ara mateix i a grans trets, en quin moment creu que estem, tant a nivell creatiu com de companyies i de capacitat per poder posar obres en escena?

Ja diuen que “la crisis agudiza el ingenio”. Ens inventem maneres de seguir endavant amb pocs mitjans, i això genera creativitat, enginy… Però ja seria hora que posessin la cultura al lloc que li correspon. Hi sortiríem guanyant tots ara i en el futur.

A l’escenari, que és més difícil, fer riure o fer plorar?

No t’ho sabria dir… Fer emocionar en general, que allò que passa dalt de l’escenari arribi als sentiments de la gent. Aquest és l’objectiu.

Abans d’arribar al públic dalt de l’escenari, en una obra calen molts preparatius i assajos. Quan poden tardar en estrenar una de les obres que han promogut des de T de teatre?

Si l’obra ja està escrita un parell de mesos. En processos on hem buscat material, per després encarregar un text, hem arribat a trigar mig any.

La formació teatral reglada, a l’Institut de Teatre de Barcelona, per exemple, on vostè va formar-se, ha ajudat a consolidar una escena estable en català?

Està clar que una institució que es dedica a formar actors i actrius ajuda a tenir una ‘cantera’ de professionals de qualitat. Encara que, l’actor i l’actriu es van formant durant tota la vida.

Quina és la recomanació principal que faria a algú que té la inquietud de ser actor o actriu?

Que ho estudiï, que s’hi apliqui molt i que hi posi totes les hores que pugui. I que no defalleixi que, com a la vida, té pujades i baixades.

Viu al Masnou. Quina és la seva relació amb el Maresme? Com veu la comarca?

Estic encantada de viure al Masnou. Considero que els que vivim al Maresme som una mica privilegiats. Evidentment falten millores que confio que s’aniran aconseguint.

Entrevista publicada a LA CLAU

Fotos: Cedides.