Els films essencials | Saber

The grey zone/La zona gris (Tim Blake Nelson)

Josep Oriol Jorba>>

Fitxa tècnica:

Direcció i guió: Tim Blake Nelson.
Data de realització: 2001.
Duració: 108 minuts.
País EUA.

Nota preliminar:

Es una pel·lícula que retrata determinats aspectes de l’Holocaust.

Síntesi:

El 7 d’octubre de 1944, els sonderkommandos jueus (presoners separats de la resta de la població reclusa dels camps d’extermini per a realitzar les tasques operatives de les càmeres de gas i forns crematoris) d’ Auschwitz van organitzar una insurrecció. El sentiment de culpa d’aquests homes, que a més rebien un “tracte de favor” per part dels nazis, els va conduir a organitzar un motí com a forma de redempció. Les presoneres havien aconseguit extreure explosius d’una fàbrica d’armes que llavors van ser utilitzats per a destruir parcialment el crematori IV. Els 250 presoners varen ser capturats i immediatament executats.

Comentaris:

El film planteja molt bé la situació de supervivència extrema a Auschwitz. Qualsevol possibilitat de viure és aprofitada. Es presenten actes de resistència col·lectiva com un forma més de supervivència, com el cas de l’insurrecció protagonitzada pels sonderkommandos per a redimir-se de les feines terribles que realitzaven en la logística de la mort industrial.

Es presenta la supervivència de la nena que va sobreviure a la càmera de gas com a símbol de la resistència a la mort, així com l’esforç de preservar la vida de la nena per part dels sonderkammandos.

Amb l’ocupació de la URSS pels nazis, els camps de concentració i extermini entren en una fase de màxim rendiment.

Els nazis van perpetrar un ominós projecte racial mitjançant la supremacia del poder per a oprimir. La gran pregunta que es deriva: Per què tot plegat d’un país amb un substrat cultural i intel·lectual tan vast i tan avançat?

Talment es planteja el problema de l’ambigüitat moral dels personatges principals com a via de supervivència; com en situacions in extremis l’ésser humà permet o es permet fer determinades coses per a obtenir la pròpia supervivència ni que sigui temporal.

Apèndix:

El guió es basa parcialment en la novel·la autobiogràfica de Miklos Nyiszli Auschwitz: A doctor’s eyewitnees account, metge jueu que va participar en l’experiment de Josef Mengele sota la pressió de mantenir amb vida a la seva dona i la seva filla. També es percep la influencia de la novel·la de Primo Levi Si això és un home, de la qual s’extreu el títol d’un dels seus capítols.

El film esdevé un relat cruel que presenta la qüestió sense pudor ni sentimentalisme, ja que va ser rodat amb la finalitat de presentat el film com una mena de documental a color.

Exceptuant alguns actors coneguts, la pel·lícula intenta prescindir de personatges massa identificats per a donar-hi més realisme. Film de cinema independent americà.