Els films essencials | Fer

Senderos de gloria (S. Kubrick)

Imatge d'una escena de 'Senderos de gloria' // dbcovers.com

Josep Oriol Jorba >>

Nota preliminar

Stanley Kubrick va patir les vicissituds de la “caça de bruixes” del Maccarthisme en el context de la Guerra Freda. ‘Senderos de gloria’ va ser rodat a Alemanya als estudis de Munic. La seva projecció va estar  prohibida a nombrosos països com a França fins l’any 1976, Suïssa fins al 1970, Espanya fins al 1986, així com també a Canadà i Marroc i a totes les institucions militars dels EEUU.  En canvi a Bèlgica, Dinamarca, Suècia i Alemanya, el fil va ser guardonat com la millor pel·lícula de l’any.     

Fitxa tècnico-artística

Títol original: Paths of Glory.

Producció: Bryna Productions, per a la United Artitsts.

Productors: James B. Harris i Kirk Douglas.

Nacionalitat i any de producció:  EEUU, 1957.

Director: Stanley Kubrick.

Argument: basat en la novel·la homònima de Humphrey Cobb.

Guió: Stanley Kubrick, Jim Thompson i Calder Willingham.

Fotografia: JGeorge Krause i Hannes Staudinger.

Efectes Especials: Erwin Lange.

Musica: Gerald Fried.

Vestuari: Ilse Dubois.

Intèrprets:  Kirk Douglas (coronel Dax), Ralph Meeker (cabo Paris), Adolphe Mejou (general Broulard), George MacReady (general Mireau), Wayne Morris (tinent Roget), Richard Andoerson (major Saint-Auban), Joseph Turkel (soldat Arnaud), Timothy Carey (soldat Ferol), Peter Capell (coronel jutge), Bert Freed (sargent Boulanger), Emile Meyer (capellà castrense), Paul Boes (major Gouderc), Kam Dibbs (soldat Lejeune), Jerry Hausner (soldat Meyer), Ira Moore (capità Renouart), Harold Benedict (capità Nochols), John Stein (capità Rousseau), Suzanne Christian (la noia alemana).

Duració: 86 minuts.

Cel·luloide: Blanc i negre.

Sinopsi argumental

Una veu en off amb un rerefons d’uns compassos de “La Marsellesa” recorda que el 3 d’agost del 1914 va començar la Gran Guerra (la 1ª Guerra Mundial). Cinc setmanes després les tropes alemanyes s’havien posicionat a només 12 quilòmetres de París.

Un general de l’Alt Comandament planteja a un general de primera línea la necessitat d’atacar la “Colina de las Hormigas” , un punt fort i inexpugnable de l’exèrcit alemany. Un cop el primer, és a dir, el general Broulard, convenç al general Mireau, aquest dóna ordres al coronel Dax (Kirk Douglas) per a organitzar l’atac; el coronel ho veu com una missió suïcida, a més els homes de Dax estan exhaustes. Finalment però el coronel cedeix a la pressió i porta a terme la mortal missió. Davant la retirada i l’immobilisme d’unes determinades tropes, el propi general Mireau dóna ordres de bombardejar contra el seu propi exèrcit. L’ordre, afortunadament no s’arriba a complir. Llavors Mireau treu una ordre sota el beneplàcit del general Broulard de què cal una represàlia; dos soldats i un tinent són jutjats per un Consell de Guerra sota la imputació de covardia davant l’enemic. El judici sumaríssim declara la pena de mort al tres. Per aturar tal injustícia el coronel Dax informe al general Broulard de les irregularitats del general Mireau. Amb tot els tres soldats son afusellats.

Broulard aprofita les circumstàncies per investigar al general Mireau i alhora ofereix el lloc de general al coronel Dax. Aquest refusa la possibilitat d’ascens. Desenganyat pel cinisme del seus superiors i després d’estar atent a una cançó d’una jove alemanya a la taberna dels soldats, el coronel Dax està preparat per a continuar davant el regiment i seguir la lluita.

L’autor

Stanley Kubrick neix a Nova York, EEUU, el 26 de juliol de 1928 i mor a Harpenden, Regne Unit, el 7 de març de 1999. Realitza estudis secundaris a la Taft High School. Als disset anys es posa a treballar com a periodista gràfic a la revista “Look”. L’any 1950 dirigeix un curtmetratge sobre la vida del boxejador  Walter Cartier, Day of the right, documental que és exhibit en el cinema Paramount de Nova York.

Animat per aquesta primera experiència, deixa la feina a “Look” i es planteja dedicar-se al món del cinema, abans però cursa estudis a la Universitat de Columbia i roda el seu segon film un altre curt titulat Flying Padre.

Al 1953 abandona els seus estudis i amb un escàs pressupost dirigeix el seu primer llargmetratge, Fear and Desire. Aquest film va ser projectat a determinades sales d’Art i Assaig. Tanmateix i en condicions no gaire més favorables va roder l’any 1955 Killer’s Kiss. Gràcies a aquest film va poder conèixer a James B. Harris, amb el qui es va associar per fer el tàndem director productor.

Stanley Kubrick, home d’insòlita personalitat, va ser també crític de jazz i un entusiasta dels escacs. Molt ordenat, precís, meticulós, era un home que li agradava la perfecció del detall i tenia una sensibilitat per l’exactitud. Va ser un buscador de formes noves, despreocupat per la sintaxi tradicional, home de llenguatge directe i transcendent. Treballava molt la llum, la banda sonora, els decorats, el tràveling, els muntatges i sobretot tenia cura especial pels guions.

Les dificultats sorgides arrel del rodatge de Spartacus (1960) i pel fet afegit de sentir coartada la seva llibertat creativa, va anar creant una separació cada vegada més pronunciada entre ell i el món americà de la producció cinematogràfica. Finalment l’any 1971 es va traslladar a la Gran Bretanya des de on va realitzar la resta de la seva important obra cinematogràfica.

Algunes de les seves millors pel·lícules  a part de les ja esmentades: ”El telefono Rojo. Volamos hacia Moscú” (1964), “2001 una odisea del espacio”(1968), “La naranja mecánica”(1971), “La chaqueta metálica”(1987), entre altres.

Context de la realització

Quan es va realitzar el film Paths of Glory l’any 1957, el maccarthisme i la “caça de bruixes” havia remès malgrat que encara continuaven funcionant les “llistes negres”. El clima de Guerra Freda però continuava en auge. La bona gestió portada a terme pel general i president Eisenhower des de què va guanyar les eleccions l’any 1952 fins la fi del seu segon mandat, van consolidar i aprofundir els fonaments del sistema capitalista i de la societat del consum. Van ser anys de renovació pel esperit emprenedor americà. Tanmateix eren anys en els que al sistema li calia enfortit i justificar les idees intervencionistes del EEUU i mantenir la dicotomia envers la URSS i el comunisme. Aquesta actitud i tendència  política junt amb el convenciment de determinats sectors de defensar la llibertat, van comportar una dura crisi política d’importants conseqüències com foren la denuncia, el control i la marginació dels partidaris del socialisme i de les seves organitzacions.

No ens ha d’estranyar, esmenta el professor J.M. Caparrós, que Senderos de Gloria tingués tants problemes de producció i exhibició. Això va fer que el film es rodés a Alemanya gràcies a la bestreta de 900.000 dòlars de la United Artists. Els interiors es van filmar als estudis Geiselgasteig de Munic fent ús de uns 600 policies alemanys.

És conegut el fet de que malgrat del reconeixement obtingut,  per part de la crítica de l’època, Kubrick no hi va guanyar diners en aquesta producció.

Cronologia i context històric del film

La Gran Guerra, com se la va anomenar fins que va succeir-ne una altra d’una magnitud similar encara amb més participants en el conflicte, és a dir, la 2a G.M., va ser definida per relació com a la Primera Guerra Mundial de 1914 a 1919.

L’any 1845 el socialista  i llibertari Proudhon, pioner del federalisme social, ja va vaticinar “…si el conjunt s’organitza en grans Estats hi hauran grans guerres… una salvatge competència pel domini mundial”.

A la conferència de Berlín del 1885 on es van trobar les grans potències pel repartiment colonial, Alemanya, França i Anglaterra eren el més forts. Alemanya, molt industrialitzada, precisava de gran quantitat de matèries primeres i també de nous mercats. Va néixer el Reich o Segon Imperi Alemany com a conseqüència de la fusió de Alemanya i Prussia sota l’emperador Guillerm II i el seu canceller Otto Von Bismarck, corria l’any 1871.

Les grans potències es van repartir 25 milions de quilometres quadrats de superfície terrestre sense enfrontaments bèl·lics, però això sí sota pau armada.

El 18 de juny de 1914 l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria és assassinat a Sarajevo per agents de la Mà Negre, societat nacionalista de serbis. El 28 de juliol Àustria declara la guerra a Sèrbia. Comença el conflicte armat i la Gran Guerra. El dia 1 d’agost Alemanya declara la guerra a Rússia, aliada de Sèrbia, França s’arrenglera amb Rússia. Anglaterra declara la guerra a Àustria i Alemanya. Espanya es va mantenir neutral. El 23 d’agost el Japó declara la guerra a Alemanya amb l’objectiu de recuperar les possessions alemanyes a la Xina. El mes de novembre els aliats entren en guerra amb Turquia, que es va posar al costat d’Alemanya. Itàlia també va entrar en guerra al bàndol aliat l’any 1915 amb l’objectiu de poder recuperar els territoris italians sota la sobirania d’Àustria. En definitiva, després d’un llarg període de pau va esclatar l’any 1914 un conflicte bèl·lic de dimensions desproporcionades per qüestions d’interès territorial.

En aquest context també cal esmentar la Revolució Russa del 1917.

La guerra es va acabar amb la signatura del Tractat de Versalles que va segellar una considerable humiliació alemanya. Aquest tractat va ser criticat per Wilson i pel mateix Papa Pius XI per a esser extremadament dur per Alemanya i impossible de poder complir.

Valoració crítica

Es tracte d’un film eminentment antibel·licista basat en fets reals, en el context de la Primera Guerra Mundial, com són la introducció de la trinxera com a tàctica bèl·lica (guerra de trinxeres) i l’afusellament de sis homes, escollits al atzar dins de la 5a companyia del 63 Regiment, acusats injustament de covardia enfront l’enemic (Sovain, França, 17 de març de 1915).

El film mostra amb claredat i dramatisme la injustícia dels sumaríssim, així com el terror que s’escampa per la por a una mort irremeiable i segura dels soldats, tant dels condemnats pel Consell de Guerra com dels que seran víctimes de la brutalitat de la nova estratègia, la trinxera.

Antonio Castro va declarar l’any 1980: “Lo primero que impresiona en el film es el terrible abismo que separa a los que mandan de los que obedecen… Las trincheras llenas de barro y sangre cobijan a los soldados, mientras un suntuoso castillo de muebles de Luis XVI es la residencia de los generales… Los generales juegan con la vida de sus hombres, en función de su ambición, sin que parezca importarles en absoluto cuál pueda ser su suerte”.

El film posa de manifest  com els excessos de poder i les lluites intestines en els aparells de poder per arribar a aconseguir-lo es comporten de manera execrable fins al punt de considerar la vida humana com una simple fitxa d’escacs.

Per la seva banda el mateix Kubrick, l’any 1972 va dir: “A pesar del mayor o menor grado de hipocresia que existe con respecto a este tema, todos nos sentimos fascinados por la violencia. Después de todo, el hombre es el asesino con menos remordimientos de la Tierra”.

La denúncia i alhora reflexió sobre la utilitat de la guerra i la condició humana envers la violència s’expressen de tal manera perquè a l’espectador no li sigui difícil assimilar el missatge envers la voluntat d’expressar el pacifisme per part del autor i els guionistes. D’aquesta manera, Kubrick aconsegueix un film amb continguts de caràcter universal.

L’excel·lent guió acompanyat d’un minuciós i ben escollit lèxic plasma, amb contundència, cóm l’estament militar del poder (els Alts Comandaments i la plana Major), fent ús i abús dels tòpics relacionats amb la defensa de la nació (pàtria, el deure, l’obediència incondicional, la protecció dels conciutadans,…), manipulen les consciències dels soldats per aconseguir propòsits i projectes que poc tenen a veure amb la nació i el bé comú de la ciutadania.

Les imatges, el lèxic –abans esmentat–, els diàlegs i el travelling per les trinxeres provoquen en l’espectador una profunda presa de consciència i de posicionament personal davant el tema del bel·licisme. S. Kubrick fa ús del pla americà (tècnica d’enquadrament que està entre el pla mig i el pla sencer) per impressionar millor l’espectador, per fer arribar de manera més eficaç el missatge a través de les escenes a part dels diàlegs.

“No es una película ni a favor ni en contra del Ejército. Es un alegato contra la guerra”, va expressar el mateix Kubrick.

Marc Ferro, historiador del Annals, citat pel professor Caparrós en el seu llibre ‘100 películas sobre Historia Contemporánea’, va dir del film: “…De ahí que podamos decir que Kubrick ha hecho un film antimilitarista perfecto; porque todos los aspectos del militarismo son criticados en esta película y, naturalmente, los militares han rechazado verla… ‘Senderos de Gloria’ es una película que tiene como objetivo complacer a determinado público, y este público es bastante, y posiblement hay verdad en este film, porque todos los pequeños hechos que explica Stanley Kubrick son auténticos… Pero no fue todo junto ni en el mismo lugar… se ha hecho un film histórico que es falso”.

Al respecte i per acabar indicar que, per una banda, el fet de no plasmar lo que va ocórrer en el moment precís i en el lloc determinat davant de tants fets, tants moments i tants llocs, no és motiu per dictaminar que el film de Kubrick no s’atén a la història; i per l’altra banda, crec que per a S. Kubrick era més important el missatge antibel·licista que el detall històric. De fet el mateix Marco Ferro dona la pista: …”el film como la novela y como cualquier otro medio de expresión tiene sus reglas, y estas no siempre coinciden con la naturaleza histórica de los fenómenos”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to Top ↑