Fer | Secció Bertolt Brecht

Entrevista a Sebastià Bennasar, impulsor de ‘Tiana negra’

Albert Calls>>Sebastià Bennasar (Palma, 1976) es va llicenciar en Humanitats a la UPF el 2009 i va obtenir el màster en Història del món el 2011. Actualment hi cursa el doctorat en Història. És periodista, traductor, agitador cultural i, sobretot, escriptor. Ha publicat més d’una vintena de llibres de poesia, narracions, novel·la, novel·la negra, i també de no ficció. Els seus darrers títols són El país dels crepuscles (Alrevés), una novel·la negra ambientada a la vall de Boí; Nocturn de Sant Felip Neri (Meteora), i l’antologia Els caus secrets (Moll). L’any passat va coordinar les jornades Tiana Negra, que es dediquen al gènere policíac i que estan impulsades pel consistori d’aquesta localitat maresmenca. Aquest mes de gener es faran les segones, els dies 24 i 25.

Tiana negra va néixer perquè hi havia voluntat i ganes de fer coses

Com va néixer la idea de Tiana negra?
En una trobada a la llibreria Catalònia vam constatar que calia un festival dedicat a la novel·la negra en català. L’alcaldessa de Tiana era entre el públic, i a partir d’aquell moment tot va venir rodat. Hi havia voluntat i ganes de fer coses.

Quin és l’estat actual de la literatura negra en català?

Passa per un excel·lent moment de forma pel que fa a la producció. A més, hi ha noves col·leccions que en publiquen i, a poquet a poquet, es va aconseguint una major visibilitat als mitjans de comunicació. Tenim pendent entrar al món universitari.

Quins autors destacaria?
Jo especificaria que hi ha veterans en un estat de forma envejable, com és el cas d’Andreu Martín o d’una promesa malaguanyada com Agustí Vehí (mort recentment). També cal destacar la potència terrible dels valencians, amb Ferran Torrent com a referent ineludible, i especialment amb l’obra de Xavier Aliaga i Juli Alandes. Imprescindibles. També m’encanten les «negres» d’Albert Villaró. Però hi ha molts i molts bons autors i autores.

I editorials? Qui edita gènere negre en català?
D’una banda hi ha els catàlegs generalistes de les editorials, on de tant en tant s’incorporen novel·les negres catalanes (o traduïdes al català), i d’una altra, tenim l’editorial La Magrana, que ha recuperat la col·lecció La Negra; l’editorial Alrevés, que ha tret al carrer la col·lecció Crims.cat; la col·lecció Polar, de Curbet Edicions; i Llibres del Delicte, que publiquen exclusivament novel·la negra feta a casa.

Parli’ns de les antologies que han aparegut recentment i que donen una perspectiva del que es fa…

Bé, amb Àlex Martín vam editar el primer volum de Crims.cat i, més endavant, el segon; i entre els dos volums hem recollit la major part dels autors importants que escriuen en català. Però hi ha altres antologies, n’hi ha d’ambientades a l’Ebre, acaba d’aparèixer Elles també maten, a càrrec de l’Anna Maria Villalonga… Les antologies són essencials, perquè ajuden a descobrir autors.

Com es plantejarà el proper Tiana Negra, que se celebrarà els dies 24 i 25 de gener?
No hi haurà gaire variacions respecte de l’any passat: format de cap de setmana, combinació de taules rodones amb activitats més lúdiques… Pel que fa al programa, ja s’ha confirmat la presència del forense Miquel Orós, o la de Pere Cullell, que presentarà l’audiovisual La vampira del carrer Ponent, i escriptors com Juli Alandes, Lluís Bosch, Salvador Balcells, Francesc Santolaria, Jordi de Manuel, Rafael Vallbona, a més d’especialistes en el gènere negre, com Anna Maria Villalonga o Àlex Martín, i editors com Marc Moreno o Jordi Fernando, per esmentar-ne només alguns.

Es preveu algun encaix amb la Setmana de la novel·la negra de Barcelona?
No, nosaltres som l’avantsala local i petita d’un gran festival barceloní. Posem l’accent en el que fem els autors de casa nostra, que són iguals de bons (i en alguns casos millors) que el que ens imposa el mercat editorial. I ho fem en un altre format, de més proximitat, amb molt de contacte directe i temps per debatre. Alguns en dirien mediterràniament, jo en dic «a la catalana i criminal manera».

El gènere negre ha d’arribar a les escoles perquè és el que explica més bé la societat actual

El gènere negre ha arribat a les escoles? Hi hauria d’arribar més encara?
Tradicionalment, a finals dels 70 i durant els 80 i 90, el gènere hi era present amb tota normalitat. Després també, amb el Flanagan d’Andreu Martín. Per descomptat hi ha de ser, perquè és el gènere que explica més bé la societat actual. I, de fet, alguns centres en programen la lectura i els alumnes queden encantats.

Dins la tradició literària catalana, què destacaria del gènere negre?
Destacaria que sempre hem estat uns innovadors. Quan ningú no feia gènere negre a l’estat, en Tasis i en Pedrolo ja en van fer. En paral·lel a Vázquez Montalbán, hi havia Jaume Fuster. La Cua de Palla va ser la millor col·lecció de novel·la negra que mai s’ha publicat a la Península Ibèrica… Hem estat innovadors i, en molts de casos, hem assassinat (literàriament) amb molta qualitat.

Una de les seves activitats és la formació en el gènere negre. A més, la planteja des de Bearn, un nou espai cultural que han creat.
Juntament amb el periodista Carles Domènec hem posat en marxa a Barcelona una escola d’humanitats en sentit ampli. Fem tallers d’escriptura, de periodisme, de fotografia, però donem tanta importància o més als cursos que fem, molts sobre novel·la negra. Pensem que és tan important ensenyar a llegir i transmetre coneixements, com ensenyar a escriure. Per això hem creat aquesta escola, que tot i que té la seu física a Barcelona, ens desplacem per fer cursos a tots els centres culturals, biblioteques i espais que hi estiguin interessats.
La nostra oferta és a: http://bearnsaladelletres.wordpress.com/

Publicat a www.laclaudigital.cat