Saber | Reportatge

Redescobrint el cementiri dels Caputxins de Mataró

El nínxol on descansa Josep Puig i Cadafalch // AC

Albert Calls >> El periodista Manuel Cusachs i el fotògraf Ramon Manent han presentat un llibre que ens acosta, a través de la recerca històrica i de la imatge, al cementiri dels Caputxins de Mataró. S’hi recullen detalls d’interès, reivindicant, alhora, aquesta part del patrimoni de la ciutat.

Per a qui vulgui acostar-se a trobar-les, el cementiri més antic de Mataró desvela moltes histories arraconades pel pas del temps que ara poden ser recuperades a través del llibre que convida a visitar aquest emblemàtic espai.

Cementiri dels Caputxins ha estat concebut pels seus autors amb la voluntat d’explicar la història d’aquest indret des dels inicis del segle XIX fins a l’actualitat. També per mostrar en un conjunt d’imatges la seva bellesa, i alhora per servir de guia i redescobrir-hi detalls interessants, personatges singulars que hi estan enterrats, escultures, històries, anècdotes.

El treball d’investigació de Cusachs i Manent detalla la història del cementiri des dels seus orígens i aspectes com el primer enterrament que s’hi va fer, l’any 1818. Entre d’altres temes, s’aprofundeix en les diferents fases constructives i la seva evolució en relació als fets històrics de cada època, alhora que també es donen detalls d’algunes de les inscripcions, símbols i objectes que hi ha a moltes de les tombes; es proposa un passeig per descobrir cada racó del cementiri actual i es fa una relació dels mataronins rellevants que hi són enterrats, com Miquel Biada, Emili Cabanyes, Joaquim Casas, Antoni Comas, Rafael Estrany, Joan Peiró o Josep Puig i Cadafalch.

Precisament, entre d’altres fets històrics, el llibre relata com en el Cementiri dels Caputxins, l’1 de setembre de 1936, s’hi va executar el Dr. Josep Samsó, rector de la parròquia de Santa Maria. O com a curiositat, s’explica també que hi són enterrats cinc aviadors australians morts en accident davant la costa de Mataró durant la 2a Guerra Mundial.

“La diferència entre classes socials, hi és present en les tombes”, explica Manuel Cusachs, que incideix en la diferenciació post-mortem, visible en els diferents àmbits funeraris. “En el cementiri també es veu el reflex d’una societat industrial com Mataró”, afegeix. El periodista i historiador mataroní ha treballat en la recerca de material –en molts casos introbable i d’altre inexistent pel pas del temps– per anar perfilant la història d’aquest indret de pau on reposen les despulles d’incomptables mataronins. Cusachs també reivindica posar en valor aquests elements patrimonials i que hi ha un turisme interessat per conèixer-los. Amb l’elaboració del llibre se’ls acosta la informació per poder-s’hi apropar.

Les històries dels cementiris van en paral·lel a les de la ciutat i els homes. L’any 1876, el govern de l’estat va ordenar tenir un cementiri civil i a Mataró s’acorda fer el municipal. Amb el pas del temps, aquest i el catòlic ja existent, van anar creixent, fins que en un moment concret, el consistori també se’n fa càrrec i els unifica.

El llibre s’ha editat amb el suport de Cementiris Metropolitans CGC, concessionària de la gestió dels cementiris municipals, i de l’Ajuntament mataroní.

(publicat a www.tribunamaresme.com)

3 Responses to Redescobrint el cementiri dels Caputxins de Mataró

  1. Raúl Rivas says:

    Hola, soy Raúl de Buenos Aires, Argentina. En el cementiri dels caputxins de Mataró fue sepultado Blas (o Blai) Parera, muerto en Mataró el 7 de Enero de 1840. Fue un músico que vivió bastante tiempo en Buenos Aires y donde compuso la música del Himno Nacional Argentino. En Mataró, luego de su regreso, trabajó hasta su muerte como director de la oficina de Correos. ¿Sabrán ustedes si se puede ubicar su tumba, si es que aún existe? Les ruego si es que la encuentran, tomen alguna foto y hagan el favor de enviarmela. Les saludo cordialmente y les agradezco vuestra atención.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to Top ↑