Viure | Tribuna

La folia de la veritat i la justícia

Josep Oriol Jorba>>En este país de componendas …todo queda como está” va exclamar Don Fabricio, príncep de Salinas, personatge interpretat per un majestuós Burt Lancaster, al film El gatopardo de Luchino Visconti, tot fent al·lusió a una frase de l’obra homònima escrita per GiussepeTomasi di Lampedusa.

Moltes vegades es manifesta en nosaltres una mena de contradicció interna que, per una banda, tenim un anhel de millora general de les qüestions humanes i, per l’altra, una incredulitat latent que ens porta a expressar frases similars a la de don Fabricio, verbigratia, “cal que les coses canviïn per a què tot segueixi igual”.  Anhel, credulitat feble i renuncia anticipada solen anar de la mà d’un innombrable ingent de persones que fan de la frustració i el desengany el seu modus vivendi.

Els especuladors juguen amb la vida de milions d’éssers humans i a la llarga amb la de tots.

Exclamacions com aquestes són molt concurrents en el si d’una societat postmoderna immersa en pletòriques contradiccions. Vivim en un món on sovint el mateix propòsit és tractat amb desdeny i considerat una manca de seny, una bogeria. La contradicció pot arribar a tal extrem, és tant superlativa, que voler canviar les coses que no van bé i que no són justes es considera un acte de folia. Em refereixo al fet de voler canviar el tarannà de les patologies quotidianes, amb l’objectiu de frenar les conseqüències més atrosses que surten de les decisions dels poderosos, dels taurons tigre (en tant que extremadament voraç) de la política econòmica global que condemnen, sense escrúpols, al destí més paupèrrim i a la mort a milers i milers d’esser humans; em refereixo als especuladors de les matèries primeres agroalimentàries i als dirigents del Banc Mundial, del Fons Monetari Internacional o de l’Organització Mundial del Comerç i, per descomptat, als dirigents de les grans corporacions com Monsanto, Aventis, Bayer, Basf, Cargill, Dupont, Freeon Board, Golden AgriResources, etc. Tots plegats, mitjançant les seves respectives atribucions i competències, juguen amb el pa de vida de milions d’essers arreu del món.

pa“Quina civilització és aquesta que no ha trobat res millor que el joc  (especulació) de fixar el preu del pa dels homes i del seu bol d’arròs?” (Philippe Chalmin).

Els especuladors juguen amb la vida de milions d’éssers humans i a la llarga amb la de tots. “Abolir total i immediatament l’especulació sobre els productes alimentaris constitueix una exigència de la raó” (Jean Ziegler).

Bogeries! Utopies! Aquests són els qualificatius que pronuncien els detractors de la justícia, els burladors dels que tenim l’anhel de trobar una sortida al camí obscur de l’especulació dels aliments bàsics.

Erasme de Rotterdam i Thomas More van fer, sense saber-ho, un vaticini del que seria la societat contemporània i el món actual.

A “L’Eloge de la folie” (Paris, 1511), Erasme de Rotterdam feia una paròdia molt crítica de les contradiccions de l’ànima humana, n’extrec unes idees significatives: la vida és una comèdia; l’engany és el veritable; savis sense glòria; els feliços són els qui s’abstenen de tot tracte amb el saber; els incompetents o necis tenen una vida grata i són admirats. Pocs anys més tard, el 1516, Thomas More escrivia Utopia, una obra sobre la recerca de la societat ideal. Dos visionaris revolucionaris incòmodes amb la seva societat. Ambdós van fer, sense saber-ho, un vaticini del que seria la societat contemporània i el món actual, almenys, fins el que portem del segle XXI.

La injustícia va de la mà de l’engany; es tergiversa la veritat per ocultar les negligències i els comportaments injustos i destructius dels poderosos, dels que decideixen al seu arbitri i capritx la sort de la humanitat.

NWO_Super_Entities_Rule_the_World_63És de bojos dir la veritat i voler la justícia? Sí pels “amos del món”. Doncs jo vull ser un boig.

No ens ha d’estranyar gens que un autor anònim hagi dit que la veritat és un acte revolucionari.

Acabo amb un pensament de l’historiador Jean Charles Angrand que diu: “El hombre blanco ha llevado a niveles nunca alcanzados la civilitzación de la mentira”.

One Response to La folia de la veritat i la justícia

  1. Teresa says:

    Bones reflexions, al voltant de dates nadalenques!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to Top ↑