Viure | Tribuna

Despertar

Josep Aracil>>Cada vegada hi ha més persones que estan en contra de l’actual política de la por. Poc a poc, s’adonen que totes les informacions explicant les misèries d’un sistema capitalista infrahumà, negant l’existència d’alternatives possibles, el que pretenen és aconseguir que la gent no pensi i accepti resignadament tots els mals que han de patir. Això és del tot inacceptable i rebutjable.

És necessari buscar un sistema millor que l’actual en benefici propi i de les properes generacions

Segons el monjo budista Thich Nhat Hank “Necessitem una espècie de despertar col·lectiu. Hi ha entre nosaltres homes i dones que estan desperts, però no n’hi ha prou, la majoria de la gent encara dorm”. Aquesta reflexió hauria de ser suficientment motivadora per despertar una societat que encara no ha pres consciència que és necessari, imprescindible, buscar un sistema millor que l’actual en benefici propi i de les properes generacions. Per tot això estimem que per afrontar de forma proactiva l’actual crisi sistèmica cal apostar per una transició històrica, per un nou model de societat, la creació del qual requereix grans dosis de creativitat i un replantejament radical dels seus valors més significatius.

Aquest replantejament podria començar per definir el progrés com la més perillosa de totes les forces. Aquella que fa que allò que hagi de ser sigui, tenint en compte que per ser més cal, abans que tot, saber més, sabent, sobretot, que la seva substància és la llibertat. Quan el que és i el que podria ser no s’assemblen en res es produeix un conflicte. En aquests moments, l’actual crisi econòmica i social està posant en evidència l’existència d’un conflicte. L’actual sistema capitalista està impedint que el que hauria de ser pugui ser-ho, i per això no serveix, cal canviar-lo.

Cal que les persones despertin i vulguin veure la realitat que ens envolta per poder-la transformar mitjançant la raó i no la indignació

Tots els sistemes econòmics han tingut una durada temporal, fent el que saben fer. Durant la seva vida el sistema capitalista ha fet les mercaderies necessàries per viure i ha creat riquesa material. Quan es troba en la seva etapa final especulativa és incapaç de donar feina a tothom, i cada vegada fa que augmenti més la diferència entre pobres i rics. Es per això que necessitem un sistema nou centrat en les persones i no en els diners, i això no li podem demanar al sistema capitalista. Pretendre canviar el sistema capitalista, és com voler que un gos canti com un ocell que, més que utòpic, és totalment impossible. Les persones que demanen reformes al sistema capitalista o be són: utòpiques, demagògiques, ingènues i ignorants, o bé vividores del sistema. Massa vegades trobem en molts mitjans de comunicacions plantejaments que creuen el que no és possible: reformar un sistema capitalista obsolet que prioritza el tenir en lloc del ser.

Ens cal despertar d’un somni que ens ha fet creure que a l’ídol dels diners es pot sacrificar tot el que humanament pot tenir sentit en la vida, per tal d’aconseguir l’èxit personal econòmic, al preu que sigui. El fals ídol dels diners és la mesura de totes les coses i fora d’ell res no existeix. Una vegada desperts, però, també hem de ser capaços de veure que els 7.000 milions de persones que conformen la humanitat, totes elles diferents, són necessàries per completar el trencaclosques d’una humanitat dirigida per la força del progrés. La recuperació més beneficiosa d’aquesta capacitat de veure seria la de les persones amb un cervell ben ordenat. Avui dia, més que mai, necessitem que aquestes persones es despertin i vulguin veure la realitat que ens envolta per poder-la transformar, mitjançant la raó organitzada i no la indignació.