Fer | Tribuna
Ciberbullying entre menors: com reduir-lo
Leticia Soberón>>El maltractament per escrit i en el mateix mòbil pot ser molt més dolorós que el físic. I passa molt més del que podria esperar-se entre nens i joves.
Si l’assetjament ha existit sempre en la majoria de les escoles, la seva incidència ha anat creixent i s’ha intensificat en aquesta «era digital».
El ciberassetjament consisteix en què un menor amenaça, fustiga, insulta, humilia o molesta un altre mitjançant la tecnologia digital en xarxes socials, xats i missatgeria instantània. Aquest problema està creixent gairebé a tots els països amb alta presència tecnològica entre nens i adolescents.
Si l’assetjament com a tal ha existit sempre en la majoria de les escoles, la seva incidència ha anat creixent i s’ha intensificat, sembla, en aquesta «era digital». Famílies i mestres es pregunten què és el que van fer malament, si tot es degut a Internet i als videojocs i, en qualsevol cas, com reconduir la situació.
Hom recorre als jutges i control escolar. Però en problemes com la violència escolar o el bullying, la solució penal o policial actua només com un dic momentani davant una situació creixent, sense arribar a la font d’aquesta riuada, allà on es genera la incapacitat dels nens per gestionar les diferències i antipaties de manera respectuosa. Tampoc n’hi ha prou amb «l’educació» o els «valors» genèrics, com si fossin talismans que haurien de solucionar aquesta lacra. Cal precisar més de què estem parlant.
Cal un acompanyament actiu perquè quan el menor comenci a recórrer a l’insult, l’agressivitat o al menyspreu de l’altre, s’hi posin els correctius adequats
El bullying o assetjament suposa, en primer lloc, una deficient capacitat d’empatia i una truncada «construcció de l’alteritat», que és el reconeixement de les altres persones com valuoses i dignes de respecte.
La construcció de l’alteritat comença cap als tres anys, molt poc després que hagi emergit el «jo» de la persona. En el moment que el nen o nena es reconeix a si mateix(a) en la seva identitat, sorgeix a poc a poc l’evidència que hi ha altres persones, aquests «altres» (d’aquí el nom: alteritat) amb qui s’ha de relacionar: germans, amics i família. La construcció de l’alteritat en el respecte per l’altra és la base de l’empatia i serà clau de la vida social a tot nivell. Aquestes actituds s’ensenyen bàsicament amb l’exemple: si els grans tracten amb respecte el mateix nen i els altres, siguin joves o adults, li estan mostrant estratègies respectuoses per solucionar diferències, antipaties o moments de confrontació.
Però l’exemple pot ser insuficient; també cal un acompanyament actiu perquè quan el menor comenci a recórrer a l’insult, l’agressivitat o al menyspreu de l’altre, s’hi posin els correctius adequats tot seguit, obrint-li nous repertoris de conducta per gestionar les relacions humanes. El ciberespai serà només un ambient més on reproduirà els models de la relació que va aprendre a casa i a la guarderia.
Una societat digitalitzada requereix més que mai el conreu decidit del més humà de l’ésser humà: la capacitat de respectar i estimar els altres.
Leticia Soberón és Psicòloga i cofundadora del Innovation Center for Collaborative Intelligence
Article publicat a www.ambitmariacorral.org
Entrades similars
Palma d’Or a les contradiccions del compromís de “The Squire” de Ruben Östlund →
Entrevista a Emília Illamola, autora de la novel·la ‘Cabrils, Sao Paulo, Barcelona. Un amor pendent’ →
“Yo no soy Madame Bovary” de Xiaogang Feng →
