Els films essencials | Saber

Auschwitz. Los nazis y la solución final (Detlef Siebert)

Josep Oriol Jorba>>

Fitxa tècnica:

Escrit i produït: Laurence Rees.
Dirigit: Detlef Siebert.
País: Anglaterra.
Presentació: TVE. Presentat per l’actriu Maria Galiana.
Data de producció: 2005.

Notes de la producció:

A part del documental, l’escriptor i periodista Laurence Rees va escriure un llibre amb el mateix títol.

El documental no està fet amb material d’arxiu si no reconstruït.

La BBC en coproducció amb Sagrera TV, SA. va produir un factual-llargmetratge i una sèrie documental en sis capítols per intentar donar resposta a tota una quantitat indeterminada de preguntes sobre la monstruositat perpetrada al camp d’Auschwitz.

Nota preliminar:

Auschwitz (Konzentrationslager Auschwitz-Birkenau), Oswiecim en alemany, estava situat a 60 km. al oest de Cracòvia (Polònia). Va ser creat el maig de 1940 i dirigit per la SS. El 27 de gener del 1945 l’exèrcit soviètic el va lliurar.

El complex estava dividit en tres camps:

-Auschwitz I: obert el 20 maig del 1940, al principi destinat a presos de guerra i enemics polítics polonesos i soviètics; després jueus i resistents de totes les nacionalitats.

-Auschwitz II (Birkeneau): obert 08 d’octubre de 1941, era un camp de concentració i centre d’extinció immediata on moriren principalment jueus i gitanos.

-Auschwitz III (Monowitz): obert el 31 de maig de 1942, era un camp de treball per a les fàbriques IG Farben, el complex químic més important del món durant la 2a G.M.

Al ser el major camp d’extermini de tots els temps està considerat com a símbol del genocidi jueu, símbol de l’Holocaust. L’any 1979 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Síntesi:

A semblança d’altres camps de concentració, Auschwitz estava sota les ordres de Heinrich Himmler i de la SS. El responsable màxim del camp va ser Rudolf Höb fins l’estiu del 1943, quan fou reemplaçat per Arthur Liebehenschel i Richard Baer.

Per sota hi havia un militar de menor rang: Hës, que va arribar l’any 1940 al lloc on Hitler havia usurpat a Polònia.

Aquest camp situat en un lloc ocult, en uns terrenys pantanosos prop d’Auschwitz, va representar la ubicació ideal per a la Solució Final de Hitler al problema jueu.

Però al 1941 no solament s’hi anaven destinant jueus si no també a partir del la invasió de Rússia, presoners soviètics.

Eslaus, jueus i comunistes: eren uns col·lectius perillosos segons Hitler. Els jueus de l’est pel fet de ser eslaus eren doblement perillosos.

Els jueus inicialment es van destinar al gueto de Lódz.

A Ostock (Ucraïana),els nazis van empresonar a soviètics, jueus i ucraïnians.

Els nazis van idear un programa d’eutanàsia per a adults amb minusvalideses físiques i mentals. Arreu del paí ja existien sis clíniques en les que s’hi aplicava aquest tipus d’eutanàsia; aquestes van servir de referència pels camps.

Els edificis dels camps eren convenientment dissenyats per arquitectes nazis (en principi barracons per a 744 persones per unitat, després més persones).

El 20 de gener del 1942: resolució del “problema jueu”, la Solució Final.

El pla va ser el següent al llarg dels anys de l’Holocaust:

– Primer, eliminar-los per desgast natural mitjançant treballs forçosos.

– Segon, enviar-los als camps.

– Tercer, extermini gradual.

– Quart, extermini a gran escala (en les “factories de la mort”). Auschwits / Treblinka: el primer era un camp d’extermini, el segon una “fàbrica de la mort”. El 1942 els nazis ja havien exterminat 1.274.166 persones entre Auschwits i Treblinka.

A partir de 1944 el nombre majoritari dels exterminats provenien d’Hongria.

Els gitanos van representar un altre grup ètnic víctima de l’obsessió i la mania dels nazis.

Des dels primers afusellaments massius, on es colgaven els morts en immenses rases, fins a la sistematització de la mort en càmeres de gas, primer amb CO2 ( mort lenta) i després amb Zyklon B (extermini ràpid), els dirigents del partit nazi i els oficials al comandament del camp ajudats per tècnics, científics i metges, van aplicar tot el seu talent i esforç en crear una gegant i eficaç, però monstruosa, fàbrica de la mort. Mitjançant aquestes tècniques els dirigents nazis pretenien evitar la presència directa de les tropes i guàrdies d’execució, del fet criminal, amb la finalitat d’evitar qualsevol mena de sensibilitat vers les víctimes.

El cas Mengele: científic nazi que experimentava en nens per investigar aspectes relacionats amb la genètica (els bessons,…).

Grups de jueus eren obligats sota pena de mort a treure els morts de les càmeres de gas, portar-los als crematoris i després replegar les seves cendres. Eren els “Sonderkommando”, presoners i servents forçats del sistema d’extermini nazi, als quals també executaven periòdicament per no deixar proves.

Els jueus de diferents parts de món van demanar als aliats d’EEUU i Anglaterra que bombardegessin els camps… Per què no ho van fer?

A part de mòbil ideològic, els nazis es van moure per la qüestió econòmica: enriquir-se amb tot el confiscat i pres dels jueus; fins hi tot van especular amb les cendres dels exterminats per a fertilitzants.

El film compta amb testimonis en primera persona de tots els col·lectius que van conèixer aquell infern: presos polítics polonesos, presoners de guerra soviètics, gitanos, jueus, republicans espanyols deportats als camps de Mauthausen i Ravensbrück, així com soldats i membres de la SS que mai havien parlar davant una càmera. Mitjançant les recreacions del drama, es veu el sofriment de les víctimes i es pot saber la mentalitat dels seus botxins.

El fil mostra el vessant cruel dels alemanys nazis, l’ambició de poder dels dirigents, el menyspreu de la vida, l’actitud freda i impassible en l’actuació, els esforços per ocultar les proves dels seus crims i el seu desesperat intent per eludir el destí final.

Els testimonis espanyols, supervivents de l’Holocaust: Jaume Álvarez, Enric Marco (polèmic perquè va testimoniar què havia estat als camps quan en realitat no hi va ser, com es va saber després) i Neus Català.

Els jueus es van convertir en boc expiatori de tots els mals d’Alemanya.

Davant la derrota els nazis es van voles escapar mitjançant diferents procediments (camuflatge, fugida amb passaports falsos,…).

El 27 de gener de 1945 els soviètics van alliberar Auschwitz, encara hi havia supervivents.

Només un quants supervivents de l’Holocaust van poder recuperar les seves propietats i pertinences.

Els soviètics capturats al tornar a la URSS van ser paradoxalment tractats com a espies,…(règim stalinista).

Hës, comandant de la SS, quan estava a la presó va escriure les seves memòries i no es va penedir en cap moment de res.

El Dr. Mengeler es va poder refugiar a Argentina.

Dels 8.000 membres de la SS en van sobreviure 7.000; només van ser jutjats i processats uns 800 (10%). Per què?

Auschwitz és sinònim de l’horror que es capaç de practicar l’ésser humà.

Com persones aparentment normals van poder fer, executar i permetre tanta brutalitat, tanta monstruositat?. Els botxins van declarar que ells van fer el que calia fer i per això deien, no havien de tenir represàlies; un botxí va manifestar amb contundència que “jo vaig estar allí”, com si encara n’estigués orgullós…

Aquest documental, el més complet vers el tema de l’Holocaust, ens situa davant els camps de concentració que es van convertir en camps d’extermini massiu amb motiu de la 2a G.M. i ens fa veure com es va desenvolupar una investigació tecnològica i una infraestructura formidable al servei d’una causa horrible, l’extermini.